“Os seres estã espalhados pelo silêncio mudo da terra.
As casas abafadas debaixo da verdura adormecida. Os
homens enterrados no hûmus com a cabeça à altura dos
bichos e das flores.
As crianças plantando e colhendo e tornando a plantar. E
os bois de olhos fechados, esperando de pé, lado a lado, por
coisa nehuma
à beira do tempo se escoa devagar
Os caminhos precipitados para cima da massa fria do mar.
A sombra cortante das montanhas inclinadas a comprimir o espaço.
Os homens soterrados sob o peso do espaço.”

“Els éssers estan escampats pel silenci mut de la terra./Les cases ofegades sota la verdor adormida. Els homes enterrats en l’humus amb el cap a l’altura de les cuques i les flors./Els nens plantant, recollint i tornant a plantar. I els bous d’ulls tancats, esperant de peu, costat a costat, per cap cosa a prop del temps drenant lentament/Els camins precipitats pel damunt de la massa freda del mar./L’ombra tallant de les muntanyes inclinades fins a comprimir l’espai./Els homes colgats sota el pes de l’espai. Fragment d”Ilha jacente”, poema inclòs en Ilha 3, antologia de poetes de Madeira editada per Câmara Municipal do Funchal, 1991." P. 34

"Los seres están esparcidos por el silencio mudo de la tierra. /Las casas ahogadas bajo el verdor dormido. Los hombres enterrados en el humus con la cabeza a la altura de los bichos y las flores. /Los niños plantando, recogiendo y volviendo a plantar. Y los bueyes de ojos cerrados, esperando de pie, lado a lado, por ninguna cosa cerca del tiempo drenante lentamente/Los caminos precipitados por encima de la masa fría del mar. /La sombra cortante de las montañas inclinadas hasta comprimir el espacio. /Los hombres enterrados bajo el peso del espacio. Fragmento de "Ilha jacente", poema incluido en Ilha 3, antología de poetas de Madeira editada por Câmara Municipal don Funchal, 1991." P. 34

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada