“A l’alçada de Ribeira Brava, vaig prendre la carretera de l’interior, que creuava l’illa per anar a la costa nord. Una vall profunda i més aviat estreta, tancada per les muntanyes. En arribar a Serra de Água, un poble pagès dispers al vessant esquerre, abandonava la carretera principal, que continuava a través dels túnels, per agafar l’antiga, la que duia al nord a través del pas de Boca da Encumenada, a les muntanyes. Aviat em vaig trobar davant de la Pousada dos Vinháticos, una mena de petit parador, el més antic de Portugal, segons la informació que jo tenia. Era un edifici de pedra, a peu mateix de carretera, amb una terrassa amb molt bones vistes a la vall i les muntanyes. Una vegada més, humitat i silenci." P. 161-162

"A la altura de Ribeira Brava, tomé la carretera del interior, que cruzaba la isla para ir a la costa norte. Un valle profundo y más bien estrecho, cerrado por las montañas. Al llegar a Serra de Água, un pueblo campesino disperso en la vertiente izquierda, abandonaba la carretera principal, que continuaba a través de los túneles, para coger la antigua, la que llevaba al norte a través del paso de Boca da Encumenada, en las montañas. Pronto me encontré delante de la Pousada dos Vinháticos, una especie de pequeño paradero, el más antiguo de Portugal, según la información que yo tenía. Era un edificio de piedra, en pie mismo de carretera, con una terraza con muy buenas vistas en el valle y las montañas. Una vez más, humedad y silencio." P. 161-162

1 comentari: