“La boira de l’altiplà central de l’illa, a poca distància d’on jo estava, lliscava per les muntanyes que tancaven la vall. Entre aquelles masses blanques, hi sobresortien alguns pics. Muntanyes i més muntanyes, com gegants envoltant la vall, l’home”. P. 162
"La niebla de la meseta central de la isla, a poca distancia de donde yo estaba, se deslizaba por las montañas que cerraban el valle. Entre aquellas masas blancas, sobresalían algunos picos. Montañas y más montañas, como gigantes rodeando el valle, el hombre". P. 162
Etiquetes de comentaris:
Serra de Água
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada