“I qui era jo, després del meu passeig d’hivern,del meu soliloqui? Mirada, paisatge, ficció, experiències diferents que m’havien abocat a una catarsi insòlita. Era jo i era un altre. L’endemà deixava l’arxipèlag, potser mai no hi tornaria i, tanmateix, formava part per sempre de la meva consciència. Veritablement era així, o amb el temps aniria oblidant aquell viatge?" P. 270

"¿I quién era yo, después de mi paseo de invierno, de mi soliloquio? Mirada, paisaje, ficción, experiencias diferentes que me habían vertido a una catarsis insólita. Era yo y era otro. Al día siguiente dejaba el archipiélago, quizás nunca volvería y, sin embargo, formaba parte para siempre de mi conciencia. ¿Verdaderamente era así, o con el tiempo iría olvidando aquel viaje?" P. 270

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada