"Era així?, tornava a preguntar-me. Era jo i era un altre, o altres? En què consistia la catarsi? No podia definir-la, potser tan sols era un sentiment. Estava cansat, gairebé exhaust, les sensacions i els records es barrejaven; però després de la meva mirada, del meu soliloqui a través del paisatge, d’haver-me deixat embolcallar per l’atmosfera de Madeira, podia tornar a món dels zombis i bàrbars dels qual havia fugit aquells dies de febrer. Sobreviuria. Només havia d’evocar els núvols sobre Funchal, les levadas, els petits pobles pagesos sota la pluja, la solitària costa nord, les tardes a l’Estoril, els escassos personatges reals que havia trobat en aquella Madeira gairebé deserta, fantasmal, i també els ficticis, o no...” P. 270

¿Era así?, volvía a preguntarme. ¿Era yo y era otro, u otros? ¿En qué consistía la catarsis? No podía definirla, quizás tan sólo era un sentimiento. Estaba cansado, casi exhausto, las sensaciones y los recuerdos se mezclaban; pero después de mi mirada, de mi soliloquio a través del paisaje, de haberme dejado envolver por la atmósfera de Madeira, podía volver al mundo de los zombis y bárbaros de que había huido aquellos días de febrero. Sobreviviría. Sólo tenía que evocar las nubes sobre Funchal, las levadas, los pequeños pueblos campesinos bajo la lluvia, la solitaria costa norte, las tardes en el Estoril, los escasos personajes reales que había encontrado en aquella Madeira casi desierta, fantasmal, y también los ficticios, o no..." P. 270

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada