“Hagués volgut gaudir d’un últim capvespre a Madeira per pujar fins a Monte i baixar a peu, entre els jardins amagats darrere els alts murs de les quintes, fins a acabar a Carreira, Dr. Fernão de Ornelas, Cidade Velha, sentir l’inconfundible olor de Funchal, aquella barreja de vegetació, salabror i benzina, i contemplar els llums escampats a les muntanyes, sabent que l’altre vessant hi havia una illa que començava a adormir-se, a somiar. Tenen somnis les illes? Les meves sí, em deia. Hauria de ser a Funchal, i no allí, em repetia una i altra vegada, i fer aquell descens des de Monte, acompanyat pel so greu i distant de les sirenes d’algun vaixell, el murmuri de l’aigua que corria carrer avall i la meva pròpia memòria. per què, per malenconia? Potser sí.” P. 268-269

"Hubiera querido disfrutar de un último atardecer en Madeira para subir hasta Monte y bajar a pie, entre los jardines escondidos detrás de los altos muros de las quintas, hasta acabar en Carreira, Dr. Fernão de Ornelas, Cidade Velha, sentir el inconfundible olor de Funchal, aquella mezcla de vegetación, salobre y gasolina, y contemplar las luces derramadas en las montañas, sabiendo que en la otra vertiente hay una isla que empieza a dormirse, a soñar. ¿Tienen sueños las islas? Las mías sí, me decía. Tendría que estar en Funchal, y no allí, me repetía una y otra vez, y hacer aquel descenso desde Monte, acompañado por el sonido grave y distante de las sirenas de algún barco, el murmullo del agua que recorría calle abajo y mi propia memoria. ¿por qué, por melancolía? Quizás sí." P. 268-269

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada