“La ciutat era un amfiteatre, sí, i la badia n’era l’escenari. I jo cada nit caminava per aquella passarel•la de pedra sobre l’aigua i mirava cap a terra, cap a la foscor il•luminada per milers de puntets elèctrics ascendit, enfilant-se sobre les muntanyes, cap al cel. Eren els llums de Funchal, una imatge que quan s’ha vist una vegada ja no es pot oblidar.” P. 86-87

"La ciudad era un anfiteatro, sí, y la bahía era su escenario. Y yo cada noche andaba por aquella pasarela de piedra sobre el agua y miraba hacia tierra, hacia la oscuridad iluminada por miles de puntitos eléctricos ascendiendo, subiéndose sobre las montañas, hacia el cielo. Eran las luces de Funchal, una imagen que cuando se ha visto una vez ya no se puede olvidar." P. 86-87

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada